Normalment

a la gent no li agrada que li diguin que s'assembla a algun dels seus pares. De fet, molta gent -durant un temps- verbalitza un: espero no assemblar-m'hi.

I jo, mentrestant, penso en que cada cop menys persones podran dir-me en què m'assemblo a tu. Enyoro el somriure que no podré ensenyar després d'una afirmació que friso per sentir.

"Mira com balla, és com son pare"
"Mira com riu, ets com ton pare"
"I la teva alegria, igual que ton pare"