Monstres.

Colla de màgics i nigromants,
que ens heu fet creure que el nostre valor es calcula per allò que aconseguim i no per allò que som,
que ens heu convençut de més de set mil trenta-vuit premises en llibres de text i programes de televisió,
que ens heu portat al marge de l'emancipació i ens heu fet creure que era tot el que posseíem quan en realitat ens posseíeu.

Colla de covards,
que us heu dedicat a treballar la rebaixa de la moral per poder-vos permetre la posició indigna -alçada en l'ombra com tramoistes- de manipular el nostre entorn quan vau entendre que no podíeu manipular els nostres cossos,
però els heu mutilat a partir de la insistència.

Colla d'hipòcrites, 
que tanqueu ben tancada la porta de casa vostra, les finestres del vostre judici, 
i observeu ben calents la metàfora del fred que tan us agrada fotografiar
sense perdre-us aquell mort de gana en l'enquadrament que premiarà el vostre ull als ulls dels altres.

Colla de cretins,
que ens demaneu l'esforç de ser-vos útils, de ser-vos dèbils,
de practicar el vassallatge i la servitud,
d'enfortir al súbdit que portem dins,
al tributari i a qualsevol altre sinònim.

Colla de bèsties,
que crideu llibertat mentre sosteniu cadenes,
que bèstia no és paraula prou lletja per expressar els vostres despropòsits,
les vostres desgràcies, les vostres monstruositats.

Sí, era això: monstres.