Un desig sotmès a la fe robada,
el temps precís per mirar amunt i fer veure que l'escoltes,
-la cançó-,
i tot i que el bon any no és el pensament que més t'invoca,
sento el mateix que sento un tres d'octubre, o de maig o del 2004,
un món paral·lel que sé que vaig viure i ha resultat com els llibres que em regalaves: presents però oblidats, amb la ràbia que em faig a mi mateixa per no haver-los llegit mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada